ELS NOMS DELS PERSONATGES

LA TRADUCCIÓ DELS NOMS PROPIS DE L'OBRA

El procediment de creació dels noms dels personatges és molt comú en la literatura popular d’arreu del món. En els protagonistes de Tombatossals predominen els noms amb l’estructura "verb + substantiu plural". Una excepció rellevant és el del singular personatge "Cagueme".

Les denominacions estan carregades d'una forta simbologia

"Tombatossals" és el gegant, la bondat, la valentia.
"Arrancapins" representa la força, la capacitat de modificar el paisatge.
"Bufanúvols" personifica la pretensió, la capacitat sobrehumana de modificar el clima.
"Tragapinyols", el nouvingut a la colla, esdevé l'arma insubstituïble contra l’enemic.
"Cagueme" simbolitza la por, la conformitat, si fa el que pot, no és obligat a més...

A banda del nom dels protagonistes, en el relat de Tombatossals es troben espais i personatges amb una vinculació, històrica i toponímica, al terme de Castelló: Tossal Gros, Penyeta Roja. Altres, a més, incorporen la ironia i l'antítesi com ara el nom del noble "Garxolí del Senillar" construït amb el sufix diminutiu -i darrere d’adjectiu que indica defecte físic.

Pel que fa als fills del rei Barbut, Tahor i Casse, els seus noms són “Horta” i “Secà” llegits a l’inrevés i la seua funció és la de remarcar la divisió de les terres en zona d’horta i de secà.

Les traduccions literàries tendeixen a mantenir els noms propis en la llengua original, tanmateix, en aquest cas hi ha diverses raons que ens van decantar a la recerca d’una denominació adaptada a la cultura d’arribada.

• Els noms tenen una simbologia indiscutible, cadascun és el representant de les qualitats del personatge i de la seua actitud davant els esdeveniments.

• Després d'una minuciosa recerca en la tradició de llegendes franceses vam trobar al llarg del Pirineus i a la Provença noms de personatges de la mateixa tradició que, no acomplien totalment els requisits del nostre Tombatossals


TOMBATOSSALS

Un dels primers problemes de traducció als quals va haver de fer front el grup va ser el nom del protagonista, "Tombatossals". En la tradició oral francesa dels Pirineus, Lluís Meseguer trobà la llegenda de Jean de l’Ours, versió molt pròxima a la de Pascual Tirado amb un quadre de personatges que s’hi identifiquen clarament. Això no obstant, en els versions dels contes francesos apareix la figura de l’ós amb una funció important en la trama, mentre que en Tombatossals no hi ha referències rellevants a l'animal.

En aquestes llegendes de més enllà dels Pirineus vam trobar els noms Porte Montagne i Arrache-montagne que s’esqueien més al personatge de la novel•la, però en la tradició francesa no corresponen al protagonista, sinó a un dels homes forts que va trobar Jean de l’Ours.
En la tradició occitana, a l’Ariège trobem la llegenda d’un xicot amb les espatlles tan fortes com dues rodes de molí, la gent del lloc l’anomenava Remontaterro que es podria traduir al francès per “Remonteur de terre”, ja que jugava a pujar la terra del fons de les valls i es carregava dues carretades plenes a l’esquena; tampoc és aquest el nostre cas.

Tombatossals en la nostra novel•la és el fill del Tossal Gros i la relació dels dos noms, com si d’un llinatge es tractara, manté l’apel•latiu “tossal”. El seu sobrenatural naixement està vinculat a la roca de la muntanya com la resta dels personatges principals, té una denominació amb una transparència semàntica que els relaciona amb els fenòmens naturals i característics que els defineixen. Aquesta força simbòlica del conjunt de les denominacions i el fet que la paraula genèrica“tossal” apareix en l’obra formant jocs de paraules interessants, ens va portar a triar el mot francès “coteau” (bute, colline, élévation, monticule, penchant) pròxim des del punt de vista fonètic amb “costeau” (fort, puissant hérculéen, musclé, resistant, gaillard, colosse, indestructible).

Per a completar el nom compost del gegant calia buscar la traducció de “tomba-” i es va triar la forma “casse”: Cassecoteaux. El verb “casser” té una gran productivitat en el vocabulari popular francés amb connotacions de demolició i de força: casse-tête, casse-cou (qui prend des risques, imprudent, audacieux, aventureux, cascadeur, gonflé, téméraire), casse-cœur, casse-gueule (risqué, dangereux, redoutable), casse-pierres (plante qui pousse sur les murs), casse-pipes, casse-pieds, casse-pattes, etc. Fins i tot una modalitat del videojocs s’anomena casse-briques.

Els altres dos personatges amb tradició francesa són:

ARRANCAPINS
En el recull de contes i llegendes d’Ariège en francès, Jean de l’Ours troba un homenàs amb els braços com les cuixes, sempre amanit a arrancar arbres per a fer-se un gaiato, amb el malnom d’Arrancopins, que es podria traduir per “Arrache-pins” segons un comentarista de la llegenda. En la tradició catalana també es troba amb el nom d’ Arrabassapins.

BUFANÚVOLS
Bufanúvols també es troba en català amb el nom de "Bufim Bufaina".

És per aquestes raons que hem traduït el nom de:

• Tombatossals
• Tossal Gros
• Penyeta Roja
• Cagueme
• Tragapinyols
• Garxolí del Senillar

• Cassecoteaux
• Coteau Gros
• Roche Rouge
• Péteureux (péteux+ heureux)
• Avalenoyaux
• Borgnelin de la Roselière


Altres personatges, en el context de l'obra, tenen una funció i representen uns valors que corresponen aproximadament a noms francesos existents i creats en aquesta cultura:

• Arrancapins
• Bufanúvols
• Milhòmens
• Carracuca
• Governasetcases
• L’agüelo Maces

• Arrachepins
• Soufflenuages
• Fier-à-bras
• Hurluberlu
• Touche-à-tout
• Le Vieux Pépé


Algunes creacions particulars de l'obra es van solucionar amb una nota a peu de pàgina que explica el seu valor semàntic i literari dins de la novel•la, encara que en un primer moment es va buscar una correspondència:

• Casse
• Tahor

• Casse
• Terrain-sec

• Tahor
• Marais, Verger

Els noms propis formats amb topònims reals de la comarca de la Plana es va refer. En el nom d'uns nobles es va traduir el càrrec i es va mantenir el nom del lloc:

• senyor, duc, baró, conseller de + topònim

• Seigneur, duc, baron, conseiller de + top.

CAGUEME

Un cas remarcable és el de "Cagueme". Es tracta d’una denominació vulgar, que correspon al personatge que és un “caguetes”, que no s’atreveix a fer gairebé res, que té por de tot... i això és el que calia expressar en francès. Després de moltes discussions vam triar el nom de Péteureux. Per una banda, es manté el caràcter vulgar amb el primer formant “pet” i “peteux” i per altra banda, el formant “heureux” afegeix els trets de felicitat, bonhomia, ximpleria, etc.