CASSECOTEAUX

HISTÒRIA DE LA TRADUCCIÓ

A finals de l’any 2006 el CEFIRE de Castelló es va posar en contacte amb nosaltres perquè l’Ajuntament de Castelló havia demanat la col•laboració per tal de preparar en francès un treball destinat a la commemoració de l’aniversari de l’agermanament entre les ciutats de Châtellerault i Castelló.

Amb aquest motiu ens vam reunir tots els professors que formem aquest grup: Maria Elvira Barreda, Andreu Beltran, Carmen Gil, Natividad Martínez, Mariela Perpén, Xavier Sebastià i Mª Teresa Ulldemolins.

Després de valorar diferents propostes ens va sorgir la idea de traduir el Tombatossals per tractar-se d'un referent literari i tradicional de la nostra ciutat.

Considerant el valor simbòlic de l’obra i el caràcter internacional en la línia del conte mitològic gegantí arrelat arreu de les cultures europees, amb aquesta traducció ens disposàvem a contribuir a la difusió de la literatura més nostra.

La relació d’agermanament amb la ciutat francesa de Châtellerault era una bona manera de donar a conèixer l’obra.


L’EQUIP DE TREBALL
El nostre equip està format per especialistes en llengua i literatura franceses i catalanes i comptem amb membres francòfons arrelats a la ciutat de la Plana.



L’OBRA. TOMBATOSSALS
Tombatossals és la novel•la de l’autor castellonenc Josep Pascual Tirado. Va ser publicada l’any 1930 i fou ben acollida pels il•lustrats de l’època. Actualment és considerada la manifestació narrativa més important de la primera part del segle XX. La novel•la ha passat a formar part del patrimoni de la cultura popular i tradicional de la ciutat de Castelló. A l’entorn de l’obra s’han generat llegendes que han esdevingut un referent popular de la mitologia castellonenca. Un nombrós conjunt de creacions culturals en els diferents camps de l’art i de la festa ha pres Tombatossals com a font d’inspiració o imitació. El trobem en diversos actes de les Festes de la Magdalena; el gegant protagonista i el personatge Arrancapins tenen dedicades escultures en carrers de la ciutat. L’òpera, el teatre i el còmic repeteixen arguments i passatges. Associacions, clubs, centres públics, carrers i barris exhibeixen el nom i motius de l’obra.

En el conjunt de la literatura del País Valencià i, en general de la literatura catalana, l’obra de Pascual Tirado es considera d’una manera singular per la seua originalitat i sobretot per la seua capacitat tòpica i simbòlica, ja que s’hi constata que la literatura ha transcendit i ha esdevingut mite.

La literatura catalana renaix al segle XIX, després de les prohibicions del segle anterior i s’integra en els corrents europeus amb el Modernisme, el Noucentisme i les Avantguardes en les primeres dècades del segle XX. No obstant això, algunes produccions populars valencianes, incapaces d’adaptar-se a la modernitat, es mantenen en actituds conservadores de la Renaixença. Al costat del món urbà, industrial de les elits, es mantenia la cultura i la tradició popular.

Josep Pascual Tirado, nascut a Castelló l’any 1884, llaurador lletraferit, participà en les tertúlies de la Societat Castellonenca de Cultura durant els anys 20 i 30. Es relacionà amb tots els intel•lectuals castellonencs de l’època. Mantingué correspondència amb mossèn A. M. Alcover i col•laborà en el Diccionari català-valencià-balear. Fou regidor de l’Ajuntament de la ciutat. Gran coneixedor de la cultura i la parla popular de la Plana, al desembre de 1932 signava les Normes de Castelló. Va morir l’any 1937.

Les seues obres són documents essencials del Castelló tradicional i autèntic. En Tombatossals fa una recreació llegendària i mítica de la història i la geografia del terme castellonenc. Un gegant, fruit de la natura, amb l’ajuda dels seus amics fa possible la fundació de la ciutat. Els fills del Rei Barbut sol•liciten la seua ajuda per endreçar el terme, però llavors la presència de la infanta mou una aventura en la qual es veuen tots involucrats. El folklore, la comicitat, la història idealitzada del rei i dels nobles ridiculitzats, de les conquestes i les batalles èpiques, la bellesa del conte ple de tendresa, l’amor embogit, personatges amb força sobrehumana, la terra, els paisatges idealitzats, la realitat i la ficció es troben unides per la màgia de la literatura.

Petites pinzellades d’un mosaic que fa recordar grans obres de la literatura francesa. Les referències bíbliques, enceses batalles, amb humor i ironia com al Pantagruel de Rabelais, o el motiu de la canya, del pensador Pascal i de les faules de La Fontaine, per tocar, ni que siga de passada la dignitat i la vanitat humana, completen el gaudi de la lectura d’aquesta obra.

De totes les edicions, i tenint en compte el públic a qui anava dirigit (públic escolar de la ciutat de Châtellerault), vam triar l’adaptació de Carceller i Duch. Prèviament vam llegir les crítiques literàries i treballs teòrics sobre l’obra.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
A la primera reunió vam decidir inscriure’ns com a Grup de Treball al Cefire de Castelló i vam establir el calendari i el sistema de treball.

Per començar, cada capítol el traduïen dos membres del grup. Vam establir els terminis de lliurament d'aquestes traduccions a la resta de components via correu electrònic. Els traductors feien les seues aportacions, comentaris i crítiques, i posteriorment ens reuníem per a la posada en comú de les dues versions. En aquestes reunions es llegien les propostes, es constrastaven les fonts documentals, i se’n proposaven d’altres fins que s’acordava un primer esborrany del que seria la versió definitiva.

El grup s’ha reunit mensualment al llarg d’un any i mig en llargues sessions de treball per corregir, unificar criteris i valorar la cohesió de l'obra traduïda.

Les darreres versions han estat revisades també per persones francòfones alienes al grup.

Finalment hem rebut la col•laboració de Lluís Meseguer, el millor coneixedor de l'obra i l'autor, que ha redactat el pròleg, i de Rafael Ninyerola que ha fet les il·lustracions.