CASSECOTEAUX : TRADUIR LA CULTURA

Expressions i proverbis

Un dels trets més característics de Tombatossals és l’ús que fa de materials folklòrics castellonecs
Les expressions i els proverbis són representació de la cultura popular, del folklore castellonenc i tenen com a funció, entre altres, la ironia i la caracterització dels personatges.

Dins de l’obra es troben:

• La cançó popular
• Frases fetes i modismes
• Refranys


La cançó popular infantil “Dalt d’un pi / hi ha un molí es va traduir mantenint la rima.

Les frases fetes i els modismes són tan abundants al Tombatossals que caracteritzen l’obra i constitueixen un element primordial.

L’elecció d’algunes frases fetes ha estat un afer complex. Cadascuna presenta les seues particularitats, tot un repte de traducció. Hi ha tres solucions:

a) L’expressió francesa amb el mateix sentit

«No se sentia ni una mosca»
«Arruixa que plou»

On aurait entendu une mouche voler
Comme si on pissait dans un violon


Cal remarcar la primera expressió “no se sentia ni una mosca”, a la traducció francesa el que es diu realment és que “s’hagués pogut escoltar el vol d’una mosca” dues maneres diferents de veure la mateixa realitat.


b) Calc de l’expressió original

« no hi ha res millor que un animal que vola per animar la cassola”
il n’y a rien de meilleur qu’un animal qui vole pour animer la casserole

No hi ha en francès cap frase feta ni refrany per aquesta expressió i si es dóna a llegir a un natiu de la llengua d’arribada entén perfectament el que significa, amb la gràcia de l’ocurrència i la rima, doncs s’ha traduït literalment.

c) Manteniment de la frase comparativa com a recurs expressiu :

« més seriós que un plat d’arrós »
sérieux comme un pape

La comparació, que sempre és un opció molt recurrent en el llenguatge col•loquial, es manté en la traducció. En canvi es produeix una variació pel que fa la frase comparativa que en el cas de la llengua 1 fa ús del comparatiu de superioritat i en la llengua 2 d’un comparatiu d’igualtat.

« dormir com un canonge »
dormir comme une marmotte

La llengua 1 tria la imatge, que potser conservem com a tret identificador d’aquest càrrec eclesiàstic, d’home de bé amb cara grossa, redona i amb una bona papada, gros, de mirada viva, clara i sincera. La llengua 2, en canvi, no fa ús de la personificació (religiosa). Potser com a conseqüència que la societat francesa ha estat històricament més laica que la nostra, escull l’espècie animal com a terme de la frase comparativa.

Altres exemples d’ús de la comparació a la nostra traducció en llengua francesa:

« des tempêtes féroces qui enflent et se crèvent comme si de rien n´était… »
« Du bon valencien, de celui qui se garde dans une boîte de conserve comme les chipolatas en friture pour le jour du battage –affirma Péteureux. »
« …je ne veux pas être comme le roseau abandonné, celui du conte. Je préfère être comme le roseau au moulinet !»
« Deux larmes grandes comme deux pois chiches coulaient sur le beau visage de l’infante »
« Cassecoteaux, madame, a le cœur jeune et tendre comme une poire juteuse -affirmait le peureux Péteureux »
« Sérieux comme un pape et marchant à grands pas »
« -Seigneur, je suis trempé comme un pois chiche -dit Péteureux en s’enfuyant épouvanté »
« Entre-temps, Cassecoteaux, orgueilleux comme un paon et rouge comme une pivoine …»
« Je me suis endormi comme une marmotte »
« La troupe de Cassecoteaux laissa les terres et les ravins de Montornés chauves comme un genou »
« L’ennemi prit la fuite comme s’il avait le diable à ses trousses »
« Ils étaient accroupis sous le poulailler, tremblant comme des feuilles… »
« tous dormirent comme des souches… »
« Il avait dormi comme une marmotte et ronflé comme un sonneur »
« Laisse-les bien grêlés comme s'ils avaient la variole, …»
« gonflé comme une outre »
« ils nageaient comme des fous »
« la nuit noire comme la gueule d’un loup »
« le nez rouge comme une tomate »
« ils fuient comme des oies ! »
« Rapide comme l’éclair »
« leurs bras s’agitaient comme deux hélices »

La utilització de la forma « comme » aporta a la frase el que aportaria el signe = a una formulació matemàtica, és a dir, serveix per identificar el terme precedent al que el segueix, de vegades perquè hi ha una certa ressemblança més o menys objectiva o almenys que està admesa pels usuaris de la llengua, d’altres perquè és un recurs graciós ja que s’utilitza amb ironia, i d’altres per cridar l’atenció justament pel poc paregut entre els termes la qual cosa augmenta el to d’humor d’alguns passatges.

Els refranys són també un reflex de la visió del món de l’escriptor i de la classe social i la cultura que es recull al Tombatossals. Molts dels continguts de les parèmies de l’obra tenen un representant en la llengua francesa, i en altres llengües, ja que formen part del folklore i dels valors universals. Tanmateix, un cert nombre no coincideixen, perquè reflecteixen una manera pròpia de veure la realitat, és per aquest motiu que cal crear una expressió nova, en aquest aspecte mereix menció la dita

“Bon pit, bon cànem” “Bonne labour, bonne moisson”

és a dir, la persona forçuda és bona per a reduir molt de cànem. Cal dir que el cultiu del cànem va ser molt important a Castelló de la Plana i que era un refrany propi dels oficis vinculats a aquest conreu. Aquesta frase, escrita en una garlanda del capell del gegant Tombatossals, n’esdevé el lema representatiu.