Cassecoteaux

VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ A PUNT 2 TELEVISIÓ VALENCIANA 14/11/2008

ELS NOMS DELS PERSONATGES

LA TRADUCCIÓ DELS NOMS PROPIS DE L'OBRA

El procediment de creació dels noms dels personatges és molt comú en la literatura popular d’arreu del món. En els protagonistes de Tombatossals predominen els noms amb l’estructura "verb + substantiu plural". Una excepció rellevant és el del singular personatge "Cagueme".

Les denominacions estan carregades d'una forta simbologia

"Tombatossals" és el gegant, la bondat, la valentia.
"Arrancapins" representa la força, la capacitat de modificar el paisatge.
"Bufanúvols" personifica la pretensió, la capacitat sobrehumana de modificar el clima.
"Tragapinyols", el nouvingut a la colla, esdevé l'arma insubstituïble contra l’enemic.
"Cagueme" simbolitza la por, la conformitat, si fa el que pot, no és obligat a més...

A banda del nom dels protagonistes, en el relat de Tombatossals es troben espais i personatges amb una vinculació, històrica i toponímica, al terme de Castelló: Tossal Gros, Penyeta Roja. Altres, a més, incorporen la ironia i l'antítesi com ara el nom del noble "Garxolí del Senillar" construït amb el sufix diminutiu -i darrere d’adjectiu que indica defecte físic.

Pel que fa als fills del rei Barbut, Tahor i Casse, els seus noms són “Horta” i “Secà” llegits a l’inrevés i la seua funció és la de remarcar la divisió de les terres en zona d’horta i de secà.

Les traduccions literàries tendeixen a mantenir els noms propis en la llengua original, tanmateix, en aquest cas hi ha diverses raons que ens van decantar a la recerca d’una denominació adaptada a la cultura d’arribada.

• Els noms tenen una simbologia indiscutible, cadascun és el representant de les qualitats del personatge i de la seua actitud davant els esdeveniments.

• Després d'una minuciosa recerca en la tradició de llegendes franceses vam trobar al llarg del Pirineus i a la Provença noms de personatges de la mateixa tradició que, no acomplien totalment els requisits del nostre Tombatossals


TOMBATOSSALS

Un dels primers problemes de traducció als quals va haver de fer front el grup va ser el nom del protagonista, "Tombatossals". En la tradició oral francesa dels Pirineus, Lluís Meseguer trobà la llegenda de Jean de l’Ours, versió molt pròxima a la de Pascual Tirado amb un quadre de personatges que s’hi identifiquen clarament. Això no obstant, en els versions dels contes francesos apareix la figura de l’ós amb una funció important en la trama, mentre que en Tombatossals no hi ha referències rellevants a l'animal.

En aquestes llegendes de més enllà dels Pirineus vam trobar els noms Porte Montagne i Arrache-montagne que s’esqueien més al personatge de la novel•la, però en la tradició francesa no corresponen al protagonista, sinó a un dels homes forts que va trobar Jean de l’Ours.
En la tradició occitana, a l’Ariège trobem la llegenda d’un xicot amb les espatlles tan fortes com dues rodes de molí, la gent del lloc l’anomenava Remontaterro que es podria traduir al francès per “Remonteur de terre”, ja que jugava a pujar la terra del fons de les valls i es carregava dues carretades plenes a l’esquena; tampoc és aquest el nostre cas.

Tombatossals en la nostra novel•la és el fill del Tossal Gros i la relació dels dos noms, com si d’un llinatge es tractara, manté l’apel•latiu “tossal”. El seu sobrenatural naixement està vinculat a la roca de la muntanya com la resta dels personatges principals, té una denominació amb una transparència semàntica que els relaciona amb els fenòmens naturals i característics que els defineixen. Aquesta força simbòlica del conjunt de les denominacions i el fet que la paraula genèrica“tossal” apareix en l’obra formant jocs de paraules interessants, ens va portar a triar el mot francès “coteau” (bute, colline, élévation, monticule, penchant) pròxim des del punt de vista fonètic amb “costeau” (fort, puissant hérculéen, musclé, resistant, gaillard, colosse, indestructible).

Per a completar el nom compost del gegant calia buscar la traducció de “tomba-” i es va triar la forma “casse”: Cassecoteaux. El verb “casser” té una gran productivitat en el vocabulari popular francés amb connotacions de demolició i de força: casse-tête, casse-cou (qui prend des risques, imprudent, audacieux, aventureux, cascadeur, gonflé, téméraire), casse-cœur, casse-gueule (risqué, dangereux, redoutable), casse-pierres (plante qui pousse sur les murs), casse-pipes, casse-pieds, casse-pattes, etc. Fins i tot una modalitat del videojocs s’anomena casse-briques.

Els altres dos personatges amb tradició francesa són:

ARRANCAPINS
En el recull de contes i llegendes d’Ariège en francès, Jean de l’Ours troba un homenàs amb els braços com les cuixes, sempre amanit a arrancar arbres per a fer-se un gaiato, amb el malnom d’Arrancopins, que es podria traduir per “Arrache-pins” segons un comentarista de la llegenda. En la tradició catalana també es troba amb el nom d’ Arrabassapins.

BUFANÚVOLS
Bufanúvols també es troba en català amb el nom de "Bufim Bufaina".

És per aquestes raons que hem traduït el nom de:

• Tombatossals
• Tossal Gros
• Penyeta Roja
• Cagueme
• Tragapinyols
• Garxolí del Senillar

• Cassecoteaux
• Coteau Gros
• Roche Rouge
• Péteureux (péteux+ heureux)
• Avalenoyaux
• Borgnelin de la Roselière


Altres personatges, en el context de l'obra, tenen una funció i representen uns valors que corresponen aproximadament a noms francesos existents i creats en aquesta cultura:

• Arrancapins
• Bufanúvols
• Milhòmens
• Carracuca
• Governasetcases
• L’agüelo Maces

• Arrachepins
• Soufflenuages
• Fier-à-bras
• Hurluberlu
• Touche-à-tout
• Le Vieux Pépé


Algunes creacions particulars de l'obra es van solucionar amb una nota a peu de pàgina que explica el seu valor semàntic i literari dins de la novel•la, encara que en un primer moment es va buscar una correspondència:

• Casse
• Tahor

• Casse
• Terrain-sec

• Tahor
• Marais, Verger

Els noms propis formats amb topònims reals de la comarca de la Plana es va refer. En el nom d'uns nobles es va traduir el càrrec i es va mantenir el nom del lloc:

• senyor, duc, baró, conseller de + topònim

• Seigneur, duc, baron, conseiller de + top.

CAGUEME

Un cas remarcable és el de "Cagueme". Es tracta d’una denominació vulgar, que correspon al personatge que és un “caguetes”, que no s’atreveix a fer gairebé res, que té por de tot... i això és el que calia expressar en francès. Després de moltes discussions vam triar el nom de Péteureux. Per una banda, es manté el caràcter vulgar amb el primer formant “pet” i “peteux” i per altra banda, el formant “heureux” afegeix els trets de felicitat, bonhomia, ximpleria, etc.

CASSECOTEAUX: gastronomia i paisatge

La gastronomia

En Tombatossals hi ha una vintena de referències gastronòmiques, en gran part de l’àmbit de la rebosteria, com ara la descripció d’un banquet abans de la conquesta dels Columbrets, o en l’avituallament d’ abans d’eixir cap a les Illes.
Com traduir les paraules referides al menjar? En alguns casos ha estat fàcil ja que hi havia el referent en la llengua d’arribada:

Llesquetes d’ou Du pain perdu
Peres confitades Des poires en confit
Magdalenes Des madeleines
Uns bescuits Des biscuits
Ous nevats Des meringues

Però hi ha àpats per als quals no hi havia cap tipus de plat que s’assemblara al que teníem entre mans i per tant, cap paraula francesa, així que es va deixar sense traduir i es va afegir un peu de pàgina on s’explica breument quins són els ingredients:

Botifarres del frito:
Il s’agit de boudins frits et en conserve dans de l’huile pour s’en servir selon le besoin. Méthode très utilisée pour la conservation de viandes dans le passé; ceci persiste encore de nos jours, surtout dans les villages.

Mostatxons:
Petit gâteau rond fait avec de la farine, de l’huile, du sucre et des œufs, cuit au four.

Ensaïmada:
Gâteau en forme de spirale, typique de l’Île de Majorque.

Primet :
Gâteau à pâte fine couvert d’amandes ou de raisins secs, typique de Castelló.

Arròs a banda :
Plat typique du pays à base de riz et de poisson.



La vegetació autòctona

La vegetació és una bona mostra del desig de Pascual Tirado d'arreplegar a la seua obra el lèxic característic de la terra i del saber de la societat que volia donar a conèixer. El conjunt de mots del paisatge agrícola es gran, i gairebé tots els termes tenen la seua traducció en la llengua d’arribada: tots som mediterranis.

Herbes aromàtiques: espígol, poliol, timonet, murta, romer, malves, te, herba-sana, camamilla, fonoll.

Arbres fruiters de secà i de regadiu i els seus fruits: albercocs, pruneres, presseguers, bresquilleres, cirerers, pereres, tarongers, gínjols, dàtils, oliveres, garroferes.

Vegetació de secà: pinars, palmeres, argelagues, fenassos, piteres, margalló.

Cal mencionar de forma especial la traducció d’aquestes expressions:
Olives secallones Des olives sèches
Margallons Des coeurs de palmier

Algunes, però, es troben amb una nota a peu de pàgina:
Olives del cuquello Petites olives noires et très peu amères.
Dàtils de gos Les dàtils de gos sont les fruits des petits palmiers de la zone.

CASSECOTEAUX : TRADUIR LA CULTURA

Expressions i proverbis

Un dels trets més característics de Tombatossals és l’ús que fa de materials folklòrics castellonecs
Les expressions i els proverbis són representació de la cultura popular, del folklore castellonenc i tenen com a funció, entre altres, la ironia i la caracterització dels personatges.

Dins de l’obra es troben:

• La cançó popular
• Frases fetes i modismes
• Refranys


La cançó popular infantil “Dalt d’un pi / hi ha un molí es va traduir mantenint la rima.

Les frases fetes i els modismes són tan abundants al Tombatossals que caracteritzen l’obra i constitueixen un element primordial.

L’elecció d’algunes frases fetes ha estat un afer complex. Cadascuna presenta les seues particularitats, tot un repte de traducció. Hi ha tres solucions:

a) L’expressió francesa amb el mateix sentit

«No se sentia ni una mosca»
«Arruixa que plou»

On aurait entendu une mouche voler
Comme si on pissait dans un violon


Cal remarcar la primera expressió “no se sentia ni una mosca”, a la traducció francesa el que es diu realment és que “s’hagués pogut escoltar el vol d’una mosca” dues maneres diferents de veure la mateixa realitat.


b) Calc de l’expressió original

« no hi ha res millor que un animal que vola per animar la cassola”
il n’y a rien de meilleur qu’un animal qui vole pour animer la casserole

No hi ha en francès cap frase feta ni refrany per aquesta expressió i si es dóna a llegir a un natiu de la llengua d’arribada entén perfectament el que significa, amb la gràcia de l’ocurrència i la rima, doncs s’ha traduït literalment.

c) Manteniment de la frase comparativa com a recurs expressiu :

« més seriós que un plat d’arrós »
sérieux comme un pape

La comparació, que sempre és un opció molt recurrent en el llenguatge col•loquial, es manté en la traducció. En canvi es produeix una variació pel que fa la frase comparativa que en el cas de la llengua 1 fa ús del comparatiu de superioritat i en la llengua 2 d’un comparatiu d’igualtat.

« dormir com un canonge »
dormir comme une marmotte

La llengua 1 tria la imatge, que potser conservem com a tret identificador d’aquest càrrec eclesiàstic, d’home de bé amb cara grossa, redona i amb una bona papada, gros, de mirada viva, clara i sincera. La llengua 2, en canvi, no fa ús de la personificació (religiosa). Potser com a conseqüència que la societat francesa ha estat històricament més laica que la nostra, escull l’espècie animal com a terme de la frase comparativa.

Altres exemples d’ús de la comparació a la nostra traducció en llengua francesa:

« des tempêtes féroces qui enflent et se crèvent comme si de rien n´était… »
« Du bon valencien, de celui qui se garde dans une boîte de conserve comme les chipolatas en friture pour le jour du battage –affirma Péteureux. »
« …je ne veux pas être comme le roseau abandonné, celui du conte. Je préfère être comme le roseau au moulinet !»
« Deux larmes grandes comme deux pois chiches coulaient sur le beau visage de l’infante »
« Cassecoteaux, madame, a le cœur jeune et tendre comme une poire juteuse -affirmait le peureux Péteureux »
« Sérieux comme un pape et marchant à grands pas »
« -Seigneur, je suis trempé comme un pois chiche -dit Péteureux en s’enfuyant épouvanté »
« Entre-temps, Cassecoteaux, orgueilleux comme un paon et rouge comme une pivoine …»
« Je me suis endormi comme une marmotte »
« La troupe de Cassecoteaux laissa les terres et les ravins de Montornés chauves comme un genou »
« L’ennemi prit la fuite comme s’il avait le diable à ses trousses »
« Ils étaient accroupis sous le poulailler, tremblant comme des feuilles… »
« tous dormirent comme des souches… »
« Il avait dormi comme une marmotte et ronflé comme un sonneur »
« Laisse-les bien grêlés comme s'ils avaient la variole, …»
« gonflé comme une outre »
« ils nageaient comme des fous »
« la nuit noire comme la gueule d’un loup »
« le nez rouge comme une tomate »
« ils fuient comme des oies ! »
« Rapide comme l’éclair »
« leurs bras s’agitaient comme deux hélices »

La utilització de la forma « comme » aporta a la frase el que aportaria el signe = a una formulació matemàtica, és a dir, serveix per identificar el terme precedent al que el segueix, de vegades perquè hi ha una certa ressemblança més o menys objectiva o almenys que està admesa pels usuaris de la llengua, d’altres perquè és un recurs graciós ja que s’utilitza amb ironia, i d’altres per cridar l’atenció justament pel poc paregut entre els termes la qual cosa augmenta el to d’humor d’alguns passatges.

Els refranys són també un reflex de la visió del món de l’escriptor i de la classe social i la cultura que es recull al Tombatossals. Molts dels continguts de les parèmies de l’obra tenen un representant en la llengua francesa, i en altres llengües, ja que formen part del folklore i dels valors universals. Tanmateix, un cert nombre no coincideixen, perquè reflecteixen una manera pròpia de veure la realitat, és per aquest motiu que cal crear una expressió nova, en aquest aspecte mereix menció la dita

“Bon pit, bon cànem” “Bonne labour, bonne moisson”

és a dir, la persona forçuda és bona per a reduir molt de cànem. Cal dir que el cultiu del cànem va ser molt important a Castelló de la Plana i que era un refrany propi dels oficis vinculats a aquest conreu. Aquesta frase, escrita en una garlanda del capell del gegant Tombatossals, n’esdevé el lema representatiu.

CASSECOTEAUX, DETALLS DE LA TRADUCCIÓ

Cal tenir en compte que estem davant d’un registre dialectal oral i local, on trobem una gran riquesa de lèxic i fraseologia rural castellonenca, és a dir, els adjectius emprats tenen la major part de les vegades el significat que se li dóna a Castelló capital i rodalies:

“Quan les estrelles s’amagaven escarotades…”

“Dels seus botinflats ulls no paraven de caure llàgrimes com a cigrons.”

À l’heure où les étoiles se cachaient dispersées…

Leurs yeux gonflés ne cessaient de verser des larmes grosses comme des pois chiches.


“Escarotar”: fer fugir espantant. En francès “disperser” té el sentit de “dispersar” que també apareix en “escarotar”, però no sempre el de “espantar”.

“Botinflat”: unflat, embotornat. El corresponent més escaient “gonfler”, fa perdre gran part del semantisme d’aquesta paraula”. El mateix per a “caure llàgrimes com a cigrons” que no té una expressió corresponent en francès i on per a poder donar tota la força a la frase, vam afegir l’adjectiu “grosses”.

El convit del rei i l’adelerada infanta
L’infante aimée
L’infante adorée
L’infante haletante

L’invitation du roi et l’infante ambitieuse


Alguns sinònims de “adelerada” són: excitat, estimulat, afanyós, frisós, desficiós. Diferents traduccions es van fer d’aquesta paraula “volguda, adorada, excitada”, però, en el capítol 5 llegim:
“... Un viatge que havia de portar-los a les illes que la infanta mirava amb desigs de conquesta.”

I més endavant:
“- Serà just que aquest mal haja vingut per un deler?”

“... l’homenàs que ha conquerit per al nostre reialme les illes desitjades per la meua filla!”

La infanta delera les illes, té ambició per conquerir-les, i es va decidir la traducció “ambitieuse”.


LA TRADUCCIÓ DE L’HUMOR I LA IRONIA

La voluntat satírica, paròdica i irònica és probablement la idea central més constant i característica del Tombatossals . Segons Lluís Meseguer es poden distingir tres procediments irònics en Tombatossals:

1. Ironia lingüística.
2. Ironia com a actitud del narrador.
3. Ironia com a marca de l’acció i els personatges.

El primer tipus de ironia té com a efecte més habitual la desmitificació, el trencament del nivell de solemnitat o de serietat de l’acció i els personatges.

• “De seguida, ja estava amb les mans al terra i fent postureta, preparat per a donar sortida a tota la munició.”
”Immédiatement il mit les mains par terre et en position, prêt à faire sortir toute la munition.”.


L’acció és molt seriosa, Tombatossals acaba d’ordenar cavaller de l’ordre de Sant Cristòfol Tragapinyols, i aquest ha de demostrar els seus poders davant dels altres i guanyar-se el reconeixement dels nous amics tal com abans ja els havia explicat:

“Sé guardar els pinyols en aquesta panxa de pell estirosa tot el temps que convinga i en un moment donat, i per on és molt natural, sé llançar-los amb brusentor a distàncies ben llargues.”

El fet de descriure l’actitud que adopta Tragapinyols com “fent postureta” ridiculitza l’exhibició.

El segon procediment irònic és el protagonitzat pel narrador. La mirada del narrador s’hi caracteritza com a misericordiosa envers l’acció i els personatges, lleument autoritària en certs moments.

• “Estaven arrupidets sota el galliner, tremolant com a cascavells i fent una oloreta que ni era de clavell ni de fonoll.”
“Ils étaient accroupis sous le poulailler, tremblant comme des feuilles et dégageant une odeur qui n’était ni d’oeillet ni de fenouil”


El diminutiu “arrupidets” emociona, l’expressió “tremolant com a cascavells” amb la comparació mostra tendresa, i el diminutiu “oloreta” quasi ens du a dispensar els cavallers de l’extrema por, que, sense anomenar-la sabem que pateixen, perquè la negació ens fa pensar en aromes no especialment agradables tenint en compte la suggerent localització “sota el galliner”. Realment ens compadim dels personatges.

El tercer procediment és potser el més expressiu de la visió escèptica que l’autor té de la realitat. És així com l’ autor aconsegueix que els lectors vegen els personatges al mateix nivell, és la millor manera d’apropar els lectors i fer seus uns personatges mitològics. És la forma amb la qual Pascual Tirado expressa les perplexitats, inseguretats i incomoditats que sentien els llauradors davant l’immens canvi social i cultural.

• “Després de regirar-ho tot, trobaren el magnífic baró i l’esquallós Garxolí del Senillar, com si foren una llocadeta banyada”
“Après avoir tout fouillé, ils trouvèrent le magnifique baron et le trouillard Borgnelin de la Roselière, tels poules mouillées”



Com hem de sentir-nos intimidats davant d’un baró, per molt magnífic que siga o per Garxolí del Senillar, per molt de títol de príncep que li vaja al davant, si és tractat de covard i ens els trobem “com si foren una llocadeta banyada?

CASSECOTEAUX

HISTÒRIA DE LA TRADUCCIÓ

A finals de l’any 2006 el CEFIRE de Castelló es va posar en contacte amb nosaltres perquè l’Ajuntament de Castelló havia demanat la col•laboració per tal de preparar en francès un treball destinat a la commemoració de l’aniversari de l’agermanament entre les ciutats de Châtellerault i Castelló.

Amb aquest motiu ens vam reunir tots els professors que formem aquest grup: Maria Elvira Barreda, Andreu Beltran, Carmen Gil, Natividad Martínez, Mariela Perpén, Xavier Sebastià i Mª Teresa Ulldemolins.

Després de valorar diferents propostes ens va sorgir la idea de traduir el Tombatossals per tractar-se d'un referent literari i tradicional de la nostra ciutat.

Considerant el valor simbòlic de l’obra i el caràcter internacional en la línia del conte mitològic gegantí arrelat arreu de les cultures europees, amb aquesta traducció ens disposàvem a contribuir a la difusió de la literatura més nostra.

La relació d’agermanament amb la ciutat francesa de Châtellerault era una bona manera de donar a conèixer l’obra.


L’EQUIP DE TREBALL
El nostre equip està format per especialistes en llengua i literatura franceses i catalanes i comptem amb membres francòfons arrelats a la ciutat de la Plana.



L’OBRA. TOMBATOSSALS
Tombatossals és la novel•la de l’autor castellonenc Josep Pascual Tirado. Va ser publicada l’any 1930 i fou ben acollida pels il•lustrats de l’època. Actualment és considerada la manifestació narrativa més important de la primera part del segle XX. La novel•la ha passat a formar part del patrimoni de la cultura popular i tradicional de la ciutat de Castelló. A l’entorn de l’obra s’han generat llegendes que han esdevingut un referent popular de la mitologia castellonenca. Un nombrós conjunt de creacions culturals en els diferents camps de l’art i de la festa ha pres Tombatossals com a font d’inspiració o imitació. El trobem en diversos actes de les Festes de la Magdalena; el gegant protagonista i el personatge Arrancapins tenen dedicades escultures en carrers de la ciutat. L’òpera, el teatre i el còmic repeteixen arguments i passatges. Associacions, clubs, centres públics, carrers i barris exhibeixen el nom i motius de l’obra.

En el conjunt de la literatura del País Valencià i, en general de la literatura catalana, l’obra de Pascual Tirado es considera d’una manera singular per la seua originalitat i sobretot per la seua capacitat tòpica i simbòlica, ja que s’hi constata que la literatura ha transcendit i ha esdevingut mite.

La literatura catalana renaix al segle XIX, després de les prohibicions del segle anterior i s’integra en els corrents europeus amb el Modernisme, el Noucentisme i les Avantguardes en les primeres dècades del segle XX. No obstant això, algunes produccions populars valencianes, incapaces d’adaptar-se a la modernitat, es mantenen en actituds conservadores de la Renaixença. Al costat del món urbà, industrial de les elits, es mantenia la cultura i la tradició popular.

Josep Pascual Tirado, nascut a Castelló l’any 1884, llaurador lletraferit, participà en les tertúlies de la Societat Castellonenca de Cultura durant els anys 20 i 30. Es relacionà amb tots els intel•lectuals castellonencs de l’època. Mantingué correspondència amb mossèn A. M. Alcover i col•laborà en el Diccionari català-valencià-balear. Fou regidor de l’Ajuntament de la ciutat. Gran coneixedor de la cultura i la parla popular de la Plana, al desembre de 1932 signava les Normes de Castelló. Va morir l’any 1937.

Les seues obres són documents essencials del Castelló tradicional i autèntic. En Tombatossals fa una recreació llegendària i mítica de la història i la geografia del terme castellonenc. Un gegant, fruit de la natura, amb l’ajuda dels seus amics fa possible la fundació de la ciutat. Els fills del Rei Barbut sol•liciten la seua ajuda per endreçar el terme, però llavors la presència de la infanta mou una aventura en la qual es veuen tots involucrats. El folklore, la comicitat, la història idealitzada del rei i dels nobles ridiculitzats, de les conquestes i les batalles èpiques, la bellesa del conte ple de tendresa, l’amor embogit, personatges amb força sobrehumana, la terra, els paisatges idealitzats, la realitat i la ficció es troben unides per la màgia de la literatura.

Petites pinzellades d’un mosaic que fa recordar grans obres de la literatura francesa. Les referències bíbliques, enceses batalles, amb humor i ironia com al Pantagruel de Rabelais, o el motiu de la canya, del pensador Pascal i de les faules de La Fontaine, per tocar, ni que siga de passada la dignitat i la vanitat humana, completen el gaudi de la lectura d’aquesta obra.

De totes les edicions, i tenint en compte el públic a qui anava dirigit (públic escolar de la ciutat de Châtellerault), vam triar l’adaptació de Carceller i Duch. Prèviament vam llegir les crítiques literàries i treballs teòrics sobre l’obra.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
A la primera reunió vam decidir inscriure’ns com a Grup de Treball al Cefire de Castelló i vam establir el calendari i el sistema de treball.

Per començar, cada capítol el traduïen dos membres del grup. Vam establir els terminis de lliurament d'aquestes traduccions a la resta de components via correu electrònic. Els traductors feien les seues aportacions, comentaris i crítiques, i posteriorment ens reuníem per a la posada en comú de les dues versions. En aquestes reunions es llegien les propostes, es constrastaven les fonts documentals, i se’n proposaven d’altres fins que s’acordava un primer esborrany del que seria la versió definitiva.

El grup s’ha reunit mensualment al llarg d’un any i mig en llargues sessions de treball per corregir, unificar criteris i valorar la cohesió de l'obra traduïda.

Les darreres versions han estat revisades també per persones francòfones alienes al grup.

Finalment hem rebut la col•laboració de Lluís Meseguer, el millor coneixedor de l'obra i l'autor, que ha redactat el pròleg, i de Rafael Ninyerola que ha fet les il·lustracions.